dijous, 29 de maig del 2008

Ja...ja...ja...

Ok, sí, és un títular per fer polèmica de res, d'acord, però com que m'hi he trobat alguna vegada com que toca una mica els collonets ja.

"Cuidado, que este es catalán"

Canviem una cosa: "catalán" per, per exemple, "negro" o "mujer".

Uhm...ara sembla que només et pot fer gràcia si ets subnormal, oi?

Va, us poso un acudit amb gràcia (del gran Alberto Montt):

4 comentaris:

Pau ha dit...

Si jo t'expliqués, ja fa uns quants anys q visc a la "capital del reino", i estic molt cansat de comentaris d'aquests, q per cert no els fan amb mala llet (no sé q és pitxor) inclús a vegades és carinyós.
+ Exemples:
- És catalán, pero es muy majo (gràcies home, sort)
- Tú no pareces catalán (en deu coneixer molts de catalans)
- Si todos los catalanes fueran como tú, esto seria distinto (i com són la resta de catalans? són verds amb cara de mala baba?)
- Fijate el catalán, si también invita a rondas (es q a catalunya no ho fem així, imbècil)
Total, q amb els anys m'hi he acostumat, però em continua crispant bastant, però també he anat separant els graciosos, dels carinyosos, dels fills de p...
Salut, i comte q som catalans

Marc Gil ha dit...

Ja ho pots ben dir.

A mi m'agrada molt quan em pregunten "¿Y es verdad que en Cataluña no habláis en castellano?"

Aquesta pregunta me la fa una persona de Madrid amb la que ja fa com dues hores que hi estic parlant...precisament en castellà.
I penses "coi, és tonto o qué?"

Unknown ha dit...

Buenooooo, a ver, me he debatido internamente esta mañana entre, pongo un comentario profundo y estudiado tipo texis de el perque de tot plegat....o paso de historias y digo simplemente, lo que voy a decir... que se le va hacer.
Paciencia Nois!!!

p.d.- No es ignorancia de las personas, creo, sino mala información y propaganda politica e historica ( eso seria pa la texis )

F ha dit...

La veritat, jo que soc català, és que som uns ogres afamats de quartos, mengem nadons, possem creus de cap per avall i ens moquem amb la mateixa bandera amb la que ens aixuguem el cul. A le gent de Madrid quan ve a Bcn i pregunta per una direcció l'enviem a can tunis sempre (ja se sap, cada mochuelo a su hoyuelo, i violem les seves dones, mares i filles. A més de tot aixó, volem independitzar-nos d'aquesta gent que tant s'apiada de nosaltres i de les nostres maldats perqwue aprenguem amb el seu exemple de tolerància, de perdó, de caritat i comprensió. Som uns animals, per el be d' espanya el millor que podrien fer és sortir un dia a l'any a caçar catalans o llençar-nos des de dalt d'un campanar.
P.D. se que t'agradat més que a ningú la part decadent i humillant de "el pastel de cumpleaños"