La polèmica d’Air Berlin

Sembla que deu haver-hi poques notícies donat el resó mediàtic que estan tenint les desafortunades paraules del responsable d’Air Berlín, en resposta a una missiva que l’instava a utilitzar més el català en les seves relacions comercials.

La tonteria ha arribat fins a tal punt que Joan Puig ha equiparat l’areolínia amb els nazis. Sr.Puig, ha pixat fora de test. El nazisme va ser una cosa molt més greu que un simple comentari provinent d’una persona curta de gambals.

La carta de la senyora Margalida Tous, del Govern de les Balears, doncs m’imagino que deu ser una pràctica habitual. Instar a que es faci servir més o menys el català, doncs mira, que no crec que estigui malament fer-ho de la mateixa manera que els responsables d’Air Berlín són els únics amb veu i vot per prendre les decisions que corresponen a la seva empresa PRIVADA.

No em cansaré de dir que el català és una llengua important a nivell cultural i necessària per entendre no només l’Espanya actual sinó també l’Europa actual. Però d’aquí a que les empreses privades hagin de fer o deixar de fer segons el govern de torn...em sembla massa.

Les empreses privades tenen un objectiu ben clar: “Guanyar diners per mantenir-se a llarg termini”. Si els senyors clients, cada vegada que es parla en castellà o en qualsevol altre idioma deixen de volar amb tu, doncs no et preocupis que l’idioma amb el que es comunicaran amb ells canviarà en dos dies o menys. El mateix passa amb l’obligació de cartells als establiments. Multa? Els senyors que han posat el cartell ho han de poder posar en l’idioma que els hi doni la gana. I si la gent deixa de comprar perquè no entenen que hi posa...doncs durarà dos dies també.

El govern s’ha d’encarregar d’altres històries que estan dins del seu àmbit d’actuació. Que es preocupin de donar una bona educació (en català, en castellà, en anglès, en totes elles a ser possible). La gent educada acostuma a fer eleccions coherents i sap com fer valer els seus drets sense recórrer a l’insult.