Sembla que fos ahir que iniciava el projecte d'independitzar-me i avui ja estic com si res aquí, tot solet, amb el Buenafuente de fons i a casa meva...lloguer a part, és clar.
I en dues setmanes el meu petit món s'ha revolucionat! En dues setmanes he passat d'estar al carrer a fer unes entrevistes i trobar una nova feina. No és normal i ara mateix encara em costa assimilar tot el que ha passat i el que encara ha de passar.
Moltes vegades ho havia llegit, aquella sensació de que les coses passen perquè han de passar i que en certs moments passes a ser un espectador de la teva pròpia existència. En temporades com aquesta tot avança, es precipita i tu creus que segueixes sent el mateix nen de sempre que, un dia, es va despertar en un món que s'havia complicat.
De tant en tant m'he de mirar al mirall i fer que tot s'aturi. Jo contra Jo...mirada fixa..."I tu què collons mires!?" "Estàs content de com van les coses? Si? No? T'imaginaves així quan tinguessis l'edat que tens? És més, importa per alguna cosa la xifra que posa al teu DNI? Total, no és més que un paperot...quin dret té a condicionar-te en cap aspecte de la teva vida?" "Saps què, que demà m'he de tornar a llevar per..." "Per anar a treballar? Ja veus tu! I si demà no hi vas? Digues que estàs malalt i llestos!" "Sí, bé, però em sap greu fer servir una excusa com aquesta...hi ha gent que està malalta de debó i jo estic sa, ho he d'aprofitar, no? Vull dir...coi, que podria haver nascut a l'Àfrica i segurament ara tindria alguna malaltia realment fotuda, no hauria pogut llegir cap dels llibres que m'han agradat, no hauria escoltat la música, no hauria conegut la gent que he conegut...vaja, que seria un altre persona amb menys oportunitats, no?" "Et dono la raó en tot...però nen! ja que tens salut, vols dir que val la pena malgastar-la en el que estàs fent avui, ahir, demà?" "Potser no..." "És clar que no! Tio, agafa el que tinguis i fot el camp!" "I on vaig? a Austràlia?" "Per exemple" "Sí, podria ser divertit...però saps que tard o d'hora ens acabaríem tornant a trobar tu i jo" "Ho sé...jo sempre hi seré per fer-te dubtar i fer-te canviar" "Uhm...sí, el canvi és bo..."
Entrades
4 comentaris:
Hey! Para el carro! Tranquil, respira. Millor? Ok. Mira, cada porta que es tanca és una nova oportunitat d'obrir-ne una diferent. No cal pensar en anar a Austràlia (home, si et surt l'oportunitat ...). S'ha acabat una etapa de feina a un puesto determinat, ara agafes els bàrtuls i surts a buscar una altre feina, ja està. Pensa en les possibilitats, en altres ciutats, en fer quelcom diferent al que has fet fins ara per apendre coses noves, etc. O vine a treballar amb mi, jajajaja, projectes d'internet, ara en portem 3 que poden ser molt productius i molt divertits per treballar-hi.
Facis el que facis, tranquil, para, respira, pensa, decideix i ves-hi!!
P.D. Estar malalt per no anar a la feina no és trair els pobres africans, és fotre uns directius asquerosos que han passat de tu.
Jajaja. Merci Mr.F. No et preocupis, cada X temps he de fer una reflexió una mica d'aquestes. No és la primera vegada i tampoc serà l'última. Segur.
El més probable és que necessiti desconnectar uns dies, fer unes bones vacances i no pensar en res més que en no cremar-me l'esquena al sol.
Per cert, tenim unes birres pendents!!!
La vida esta plena de canvis i això es una sort. Bé, per mi almenys son necessaris. I cada canvi ens fa sentir una mica(o molt)de vertigen, però es la salsa de la vida.
Aprofita les dues setmanes, marxa per què no? A cremar-te l'esquena a Austràlia o a Cuenca!! I si necessites més que prendre sol fes-ho també, per que quan tornis els amics continuaren aquí, si no es aquest pis serà un altre i de feines sempre hi han.
I canvia tots els cops que hagis de canviar i et siguin necessaris.
Per cert, no ets cap idiota!
Petons!
Endavant, tú camina endavant, com el tío de la teva imatge. Canviar, tot canvia, el temps, l'humor, les ganes, la gent, la vida, tot. Cada canvi és un nou coneixement, una nova experiència, i sempre hi ha algo en cada canvi que val la pena.
Torrat bé. Quina enveja nen.
Salut i avanti.
Publica un comentari a l'entrada