diumenge, 6 de juliol del 2008

M'estic fent vell

És el que acaba pensant un servidor quan es lleva a la Costa Brava, tot està en calma, el cel amb un blau seré i transparent i amb un únic objectiu al cap: "Uhm, avui aniria a passejar fins la platja, després una cerveseta a un chiringuito, banyet i cap a casa".

Ostres, que tinc pensaments d'avi...però coi, ells tenen una edat i, per tant, experiència. Deuen saber destriar el que és bo de debó.



De totes maneres, al final et poses nervi i has de començar a fer coses. Per això, fent snorkeling (o el que de tota la vida s'ha dit anar amb els peus de pato i tubo) m'he deixat l'esquena ben recremada. Ep, però he vist alguns peixos!

3 comentaris:

sukkus ha dit...

ara ja t'apuntaràs als vermuts de la Barceloneta, no? ;)

F ha dit...

Ais nen, no és fer-se gran, és apreciar i gaudir d'aquest paradís que és la costa brava!!!

Jejeje, et vas perdre un farrote el dissabte. Vai entrar al club dels borratxos coneguts.

Pau ha dit...

Pot ser sí q et fas gran, l¡experiència quasi sempre millora la percepció del entorn, dels moments de pau i tranquilitat i sobretot s'aprecien els petits moments als que mai havies posta atenció.
I, a que et vàren venir ganes de posar-te el regulador a la boca i fer una inmersió de tranquis?

Salut, i gaudeix de la platjeta, tú q pots, sniff