No té preu

29 de març. 2500 metres sobre el nivell del mar.

Un grup d'apassionats de l'esquí es lleven al refugi del Niu de l'Àguila i després d'esmorzar desvirguen els 50 centímetres de neu acabada de caure.

Hi ha boira, fa fred i les cames es queixen mentre fas esforços per no enfonsar-te fins a la cintura, però la sensació d'estar viu és sensacional i és molt difícil no somriure com un nen petit mentre el descens per la neu verge es va completant. Els ànims estan pels núvols que ens envolten.

Esquerra, dreta, salta, cau, aixeca't. Torna-hi, esquerra, dreta, esquerra, dreta...

El zigzagueig et porta de nou fins a la civilització i dins teu penses que ells mai sabran el que acabes de fer i de viure, però això no importa, perquè tu sí que saps que avui la muntanya ha estat teva.