Treballar en una multinacional

Avui obro un post relacionat amb la meva feina. Algun dels vostres comentaris ja ha desvetllat que es tracta d'una important farmacèutica. Ara ja fa 6 mesos que hi sóc, però no és la primera on hi treballo. De fet sembla que m'hi hagi especialitzat en el sector. Un sector que des del primer dia, i ho vaig dir a les persones que em van entrevistar, té els seus clarobscurs. Com a empresa farmacèutica que és viu per i de l'investigació i dels productes o fàrmacs que aconsegueix desenvolupar i treure al mercat. S'inverteixen milions d'€ o de $ i finalment només alguns productes aconsegueixen arribar al consumidor final. Tot sigui per la seguretat i per les mil i una proves que han de passar. Cosa normal ja que parlem de la salut de les nostres mares, dels nostres germans i, per suposat, de la pròpia.

És una feina que m'agrada, per suposat no diré res de confidencial, faltaria més. Hi estic aprenent molt cada dia només d'escoltar els meus companys de professió amb més experiència que jo. Són joves, no us penseu, però tenen un criteri i una opinió que a vegades em fan activar el mode "calla i escolta". I això és bo...només faltaria que jo, el cadell acabat d'arribar en sabes més que ells. Mal tema i voldria dir que m'he equivocat d'empresa.

Sent una multinacional veus el món de forma global. Cada dia rebo mails de França escrits per gent nascuda als EUA que parlen d'estudis que s'han dut a terme a Alemanya. Això m'encanta. Com no m'hauria d'agradar si escric un blog i tinc links a gent de Xile, per exemple. També, per la mateixa condició de multinacional, les "lluites" són contra altres peixos ben grossos. I en aquestes lluites, per primera vegada estic veient en directe com poden influenciar els lobbies a la presa de decisions en un país o un altre.

D'aquesta manera, una multinacional amb la seu central a Europa pot rebre vistiblaus per als seus productes molt més ràpidament a Europa que als EUA, i el contrari passa quan la multinacional és dels EUA.

No hi ha cap dubte que en aquestes decisions polítiques pot ser que hi hagi més d'un perjudicat. Un, per suposat, és el laboratori que té un cost d'oportunitat elevat mentre no aconsegueix que un dels seus productes pugui ser llençat després d'anys d'inversió i d'investigació. L'altre, en alguns casos, pot ser el pacient, el malalt que necessita un determinat medicament o que n'està prenent un que no ha estat tan revisat com hauria d'haver estat per afavorir un laboratori determinat.

Com ja deia, les farmacèutiques no són ONGs, tot i que n'hi ha algunes que fan una autèntica obra social que, no ens enganyem, forma part del que es coneix com a Marketing Social i que, en definitiva, acabarà repercutint possitivament en els seus ingressos finals. Però no hauríem d'oblidar que darrera de tot producte farmacèutic hi ha hagut mil controls i mil comités que han donat l'ok. Tot és susceptible de ser corromput, tot i que en alguns llocs com la Xina això té les seves conseqüències.