dimarts, 20 de novembre del 2007

Ones monstruoses

O “Freak Waves”. Així es coneix un fenomen natural espectacular i aterrador per igual. Ones de més de 30 metres d’alçada, com un edifici de més de 10 plantes apareixen del no res, al mig de l’oceà i engoleixen tot el que hi ha al voltant. Ni els vaixells més moderns estan preparats per passar per sobre d’aquests murs d’aigua ni per aguantar una tromba d’aigua amb aquesta força. El seu disseny suporta sense danys unes 15 tones per metre quadrat, però no les 100 tones que suposa una ona d’aquest tamany.







I és que els models matemàtics clàssics, coneguts com a models lineals, que fan servir oceanògrafs i meteoròlegs diuen que, de fet, aquestes ones gegants no haurien ni d’existir. Com a molt fins a 15 metres. Però la realitat és una altra i de tant en tant un vaixell desapareix amb tota la tripulació.

Com s’explica una cosa així? Doncs durant un temps es va pensar que era resultat de volcans submarins o d’una col•lisió entre diferents corrents marines, el vent, etc. Vaja, una sèrie de dramàtiques circumstàncies. Però tot i així i evitant les zones més propenses a patir unes condicions com les descrites, s’han continuat lamentant desgràcies.

La darrera teoria té a veure amb la quàntica i la formula Al Osborne. Aquest model innovador, basat en l’equació de Schrondinger, prediu que en determinades circumstàncies les energies, suposo que cinètiques, s’acumulen en un determinat punt. En aquell lloc l’energia creix mentre al seu voltant disminueix i es creen aquests veritables monstres marins de manera imprevista i fatal.




Font: BBC

2 comentaris:

sukkus ha dit...

Òstia, no havia sentit mai res semblant. Només coneixeia els sunamis. Interessant. Segons la foto que has posat es deu a què una sèrie d'ones ràpides atrapen a unes ones lentes i al juntar-se deuen entrar en ressonància formant una ona d'amplitud desmesurada durant poc temps. Ja li deia jo al Flop que sempre al Palau que la ressonància era perillosa i que el dia que saltéssim tots coordinats i clavessim la freqüència de l'estructura del Palau ens n'anàvem tots a terra xD

Marc Gil ha dit...

Jajaja.

Precisament això també ho he pensat jo més d'una vegada.

Pensava: "Pareu collons, pareu! que ens anem tots a l'altre barri!"