Final a la catalana

No és que sigui un plat que porti panses i pinyons, sino que la ULEB (la UEFA del bàsquet europeu) presenta una final aquest vespre entre dos equips catalans. La prensa esportiva parlarà d'equips espanyols...Bé, i què? Com vaig posar al bloc de sukkus, a mi barrejar qüestions polítiques amb l'esport em sembla malament, així que cadascú que pensi com vulgui.

La qüestió interessant és que aquests equips (Penya i Girona), particularment el DKV Joventut, porten tota la temporada demostrant que ara per ara són els projectes basquetbolistes més consolidats a casa nostra. Després de l'esperada derrota del FCBarcelona davant d'un Maccabi no superior, però sí més equip, als amants de l'esport de la taquicàrdia només ens queda disfrutar d'un partit d'aquesta categoria. No importa que la copa sigui la ULEB perquè la Penya podria estar tranquilament dins de la Final Four de Madrid. Si aconsegueix la victòria l'any que ve participarà en aquesta competició...tot i que malauradament amb la segura baixa de Rudy que estarà fent les amèriques com un exitòs Pau Gasol, Calderón o Navarro qualsevol.




Per què aposto tan fermament per la Penya*? Doncs per la seva menor dependència de determinats jugadors. Sona fort dir això quan identifiquem Penya amb R+R (Rudy i Ricky) però en el cas del Girona aquesta dependència es multiplica en la persona del germaníssim (que ja ha demostrat que està on està per les seves qualitats innates) Marc Gasol. A més a més, la Penya fa un joc alegre, ofensiu, atrevit i espectacular. És la típica manera com els que són o hem estat entrenadors de bàsquet de nanos hem aconseguit que aquests s'enganxin a aquest esport: "Ostres, has vist quina esmaixada" "mira, mira quin passa li ha fet pel mig de dos adversaris" "TOMA boina!" etc.

Així doncs, ànims Penya, ànims Girona i visca el bàsquet


*També m'interessa que guanyi la Penya per aconseguir que el FCBarcelona tingui ,gairebé segura, una bonica plaça a l'Eurolliga de la propera temporada.