Els béns Giffen són aquells béns bàsics, normalment alimentaris, que quan hi ha problemes econòmics no fan més que pujar de preu per la impossibilitat de suplir la demanda. Per exemple, amb la famosa crisi de la patata el que passava era que els pobres irlandesos no tenien diners suficients com per comprar una cistella d’aliments (ni de res de fet) prou variada. Poseu-vos en el seu lloc...de cop comenceu a tenir menys calers a la butxaca. Obviament, el primer que feu és deixar de comprar-vos pijades (si sou racionals, que ho sou) i destineu aquests diners a comprar aquelles coses que realment necessiteu per sobreviure. Si simplifiquem el problema (com ens agrada als economistes simplificar la vida real) el que tenim és l’elecció entre el bé de més qualitat i més car vs. el bé bàsic més barat . Poc a poc, davant la vostra limitació pressupostària el que fareu és decidir comprar una mica menys del bé car (ja no fareu la fantàstica copa de xocolata amb nata per postre) i comprareu relativament més patata o arròs (per posar un parell de béns Giffen típics). Què passa? Doncs que no sou els únics que teniu problemes econòmics i milers de persones fan exactament el mateix que vosaltres, així que la demanda del bé bàsic augmenta considerablement i en poc temps. Llei bàsica d’oferta i demanda...més demanda amb oferta constant = augment de preus.
Oh, oh...però no acaba aquí la cosa, la setmana que ve heu de tornar a comprar i, merda, el preu de l’arròs s’ha encarit. Així que destineu més diners a l’arròs i ja no feu ni xocolata ni bistec...Tornem-hi...més demanda, mateixa oferta = bé bàsic més car.
Aquesta roda, aquest cercle viciós fa que finalment no et puguis ni comprar arròs suficient...i això que és un bé bàsic i tradicionalment barat. Ets pobre, et morts de gana i has de buscar-te la vida. Els irlandesos van decidir marxar de la seva illa i a dia d’avui hi ha més irlandesos fora d’Irlanda que a dins. Així que els béns Giffen poden tenir conseqüències molt i molt reals.
Demà us posaré un petit apunt sobre la crisi financera que ens ve a sobre. Espero que no tingueu massa diners a deure perquè la que ve és de dimensions, en boca d'alguns, superiors a la que va petar el 1929.
Entrades
1 comentari:
Efectivament la cosa no pinta massa bé. L'altre dia vaig asistir a una clase de economia internacional, el tio que impartia la clase, és una mica radical, però té les seves raons fundamentades en coneixements profunds de la matèria (és catedràtic a la UCMadrid). Ens deia q lo del 29 serà una mariconada al costat de la q ens caurà a sobre. No sé quina és la solució, però pinta negre, molt negre. I jo sí q tinc deutes, el banc és propietari de la meva casa, "casi na'".
Publica un comentari a l'entrada