dimecres, 2 de juliol del 2008

Aún no de vacaciones...aunque bastante vago

(Esta te la dedico a ti Yolanda :) )

No hi ha dubte que porto uns dies amb el blog desactualitzat. Podria dir-vos que ha estat per falta de temps per escriure, però no és així. Simplement han estat uns dies on he estat poc inspirat.

Fa poc que una amiga em va comentar que per ser un bon escriptor el que havies de fer era procurar escriure, ni que fos sobre un tema intrascendent, una mica cada dia. La veritat és que tampoc he pretés mai ser un bon escriptor. És més, a l'escola sempre treia males notes quan es tractava de fer redaccions. Veia aquells companys, sobretot companyes, que participaven als Jocs Florals amb un somriure a la cara, sense nervis i semblaven meravellar al professor de literatura de torn...com si aquest no hagués vist mai abans algú de menys de 16 anys parlant sobre la mort. Sí, sí, la mort. Recordo perfectament uns Jocs on una noia parlava sobre el llit de mort d'un malalt. Descrivia els sons de la sala, els bips de les màquines, els colors dels llençols i el poc contrast que feien amb la pell del candidat a difunt. Ah, és clar, no ens oblidem tampoc dels sentiments. Ben pensat, es mereixia del tot que li posessin un excel·lent aquell trimestre.

No patiu, que el que m'ha passat és que el meu cap estava preocupat per altres temes. Com el canvi de feina. Ara tot just fa dos dies que sóc al meu nou lloc i encara és molt aviat per tenir una opinió real...La prèvia ja la tenia i, de moment, me la reservaré.

Però també he fet d'altres coses que no havia fet mai com el rafting i l'hidrospeed. Volia posar un comentari sobre el tema, però el meu amic i company de pis ja ho ha fet i d'alguna cosa han de servir els links com aquest. És molt divertit, això sí.

I què més, què més...Ah, sí, és clar. He comprat, juntament amb un altre dels amics i companys de pis uns fantàstics vols cap a New York. Ho sé, ho sé...no té mèrit ara que tothom va a NYC...però coi, que jo també hi volia anar des de fa temps i aquesta ha estat l'ocasió per fer-ho. Voleu un Ipod?



En definitiva, que he estat mig ociós! Espero poder actualitzar amb una mica més de freqüència el blog. A mi las musas!

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Benvolgut Marc!!!!

Asi que has cambiado trabajo, entoces entiendo que estes tan ocupado, la novedad, se entiende.
Espero que te vaya todo bien!
Y ademas te lias la manta a la cabeza y te vas a NYC, felicidades, preparate para los controles del aeropuerto JFK, que hasta los ojos te van a sacar, jajajajajaj. Y pasa del Ipoooood, que no valen para nada, donde se ha visto que para cargarme mi musica la tenga que pasar primero por un Itunes que lo convierta al formato que ellos quieren, y encima con el nuevo chip que le han puesto te detectan todo lo pirata y no te dejan meter nada...boooh tu veras.
Xro, como precios, reconozco que sale a cuenta comprar alli, te recomiendo Jersey City, que esta a cinco minutos cogiendo el metro y las tasas son mas bajas que en NYC.

Por cierto, si quieres alguna info mas sobre la ciudad....dime, vivi un anyo alli :-P

Marc Gil ha dit...

Ostras, pues sí, sí...cualquier información que me puedas proporcionar será útil. Ya tienes mi mail, así que si hay algún link que pueda estar interesante ya sabes!

Gracias!!

Montse ha dit...

Una aclaració. Escrivint una mica cada dia no se si s'aconsegueix ser un bon escriptor, però es la manera de perdre la por al full en blanc i entrener-se. Escriure es com practicar un esport. Cada dia s'ha de practicar una mica, s'ha de ser constant, em d'agafar habilitat amb la ma.
I pel que estigui interessat, hi ha un llibre, bé no se si es el millor, però a mi m'agrada, "El gozo de escribir" de Natalie Goldberg. La millor frase del llibre es: escribe cualquier cosa, aunque sea una autentica mierda. Això no vol dir que tot serveixi eh. En el llibre només et parla de com "posar-te en forma".

Ho sento te okupat el blog!

Marc Gil ha dit...

Okupat? Va, va...que ja saps que hi pots comentar el que vulguis quan vulguis! jeje