dimecres, 25 de març del 2009

Els suposats defensors dels universitaris

Aquestes setmanes és notícia el desallotjament que els Mossos d’Esquadra van fer de les facultats ocupades per els autoanomenats representants dels estudiants que, segons ells, es sacrifiquen pel bé comú, ja que, segons ells, aquest Pla Bolònia és una espècie de satanàs...Un dimoni que, per altra banda ja funciona a mitja Europa.

Jo ja fa uns anyets que vaig acabar els meus estudis universitaris, però tot i així la situació m’ha cridat l’atenció.

No comentaré el desallotjament efectuat pels Mossos perquè ja se n’ha parlat prou. El que sí diré és que els Mossos van ser cridats pel degà de la facultat com a conseqüència (pel que sé) de que els ocupes van interrompre o van evitar que s’impartissin algunes classes, trencant d’aquesta manera el pacte que tenien amb el mateix deganat que els permetia ocupar un espai de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. De totes maneres, no m’agrada la violència, encara que el 90% dels cops que van donar els Mossos van anar a les cames (aquesta gent, li pesi a qui li pesi, són professionals en la seva majoria)

El que sí que em cansa, i molt, són aquests idealistes que es declaren salvapàtries de ves a saber quina causa. Sempre són els mateixos, sempre fan la mateixa pinta i sempre creuen estar en la veritat absoluta. Tant és així que es creuen que les seves reivindicacions poden trepitjar el dret a aprendre i estudiar de la gran majoria dels seus companys.

Passen els anys i sempre hi ha una colla de nostàlgics d’aquells estudiants que corrien davant dels “grisos” que, sigui com sigui, volen recuperar aquell ambient de rebel•lió. Però no en saben prou perquè les seves grans solucions sempre passen per perjudicar a algú que no té la culpa de res.

Per què estudiants que no volen saber res d’aquestes històries, que només volen fer allò per al que estan pagant s’han de veure perjudicats per quatre brètols? Per què els estudiants no poden accedir a les classes? Qui els dóna dret a aquests paios que no saben el que és clavar els colzes a barrar-te el pas? I per què els treballadors que s’aixequen al matí han de fer tard perquè, una aaaaaltra vegada, la Diagonal ha estat tallada. Aquesta és la llibertat que propugnen? Doncs, senyors, jo passo.

Pijipis, heu vist massa pel•lícules. Au, aneu a casa amb els “papes” que us han de posar saldo al mòbil.

Per altra banda, el Pla Bolònia, ara per ara, no es pot aplicar a les Universitats catalanes ni espanyoles fins que les beques per estudis estiguin al nivell d'Europa. No ens podem intentar assemblar en unes coses sense posar les eines addients a disposició de la comunitat d'estudiants. No tothom pot dedicar tot el dia als estudis i no percebre cap tipus d'ingrès. Si no hi ha temps per treballar s'han de donar solucions.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc el teu article. Critiques com s'ha portat la lluita per part dels estudiants, pero acabes reconeixent les causes per les quals lluiten: una aplicació de Bolonya feta com deu mana, perque ja sabem que fer lleis i normatives sense un duro darrera en són especialistes. Realment, perque se'n parli, cal que algu posi el tema sobre la taula... i desgraciadament, tal com ho veig, la via adoptada es la correcta, perque tot i estar les facultats ocupades durant 4 mesos, tant es el dialeg dels rectors, que encara no sha trobat cap pont de dialeg...sera que molt per la feina no estan, no?
Sempre s'acusa a la gent jove de passivitat, i per un cop que es mou alguna cosa, ens queixem perque es mou alguna cosa? Plantegem-nos-ho.

Salut!
Lluís

Marc Gil ha dit...

Jo el que critico més és que tot i tenir raó en les seves reivindicacions són les maneres el que els fallen.

Bolonia està mal plantejat, mal explicat i, com dic no crec que es pugui aplicar tal i com estan les coses al nostre país.

No obstant, no crec que els manifestants tinguin cap dret a barrar el pas o interrompre les classes de la resta d'estudiants que volen assistir a classe. Ells ja han fet la seva elecció i han decidit que primer, van a classe. Una minoria no té cap dret a imposar la seva voluntat, però sí a ser escoltats. I si creuen que no són prou escoltats...doncs que oprganitzin actes més interessants, concerts, etc.