Porque el grandísimo maestro galaico-catalán ha pasado a mejor vida. Seguro que al principio los querubines se ruborizan ante esta metralleta humana del taco, la ocurrencia y la crítica más transparente, pero dale 5 minutos (para empezar) y ya verás, ya.
Me lo imagino mirando a Dios y haciendo el numerito de la vieja que no la quiere ni el diablo "Fóllatela tú, fóllatela tú...joder, que yo no la quiero hostia" ahí con la mano haciendo cuernos encima de su cabeza. Aunque bueno, este seguro que se reencarna en África.
Los que nos quedamos, pues tendremos que apañárnoslas para llenar un hueco, como diría él, que te cagas.
diumenge, 1 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ostia puta! quin greu m'ha sabut. encara recordo el primer cop que el vaig veure. Vaig plorar de riure tota l'obra. I al dia següent tenia agujetas a les mandibules de tan riure.
era sencillament un geni.
Quina llàstima no poder seguir gaudint del seu humor...
I quina llàstima que certs sectors l'hagin volgut atacar pel que ell no va ser mai.
Haurem de tirar d'hemeroteca per a tornar a riure amb ell, serà possiblement com l'Eugenio, que els seus acudits segueixen sonant per la ràdio
Un dels grans, sens dubte!!!
Publica un comentari a l'entrada