Ara, com a mínim en el cas de Barcelona, només passejen una mica, parlen a quatre jubilats i els fan un parell de debats poc sucosos on tots venen a dir el mateix per acabar passant per una sessió fotogràfica. Tots riuen, tots fan el paperet.
Amb l'alta abstenció només s'han de preocupar de convéncer aquells grups que saben del cert que aniran a votar i, atenció!, potser no els voten a ells. Hi ha qui diu, com el Boadella (conegut anticatalanista, però sembla que força espanyolista) que si pagues els teus impostos ja tens dret a queixar-te. I mira, crec que té raó, queixar-te et podràs queixar tant com vulguis i més...però nano, no et fotran ni cas. És més, intenta fer vaga de pagar impostos en senyal de protesta i ja veuràs què ràpid et foten un puro. Si realment vols decidir, s'ha de votar. Si no votes ells, la classe política, diu: "Això vol dir que la gent ja està contenta amb els qui governen". És realment així? Jo crec que el que hi ha és més un "passo de tot. Total, foten el que els rota". Tenim poca memòria. No recordem que amb uns quants vots es va poder fer el Tripartit? No entro en valoracions de si va ser bo o dolent, però el que sí que està clar és que va haver-hi un canvi en la política catalana i, de rebot, en l'espanyola. Mireu si no el merder que hi ha a Navarra on els socialistes estan enganxats pels collons. Si donen suport a UPN (o el que és el mateix, el PP de Navarra) aleshores desencantaran a l'electorat d'esquerres convençut de Navarra i d'Espanya. Si, per contre, decideixen recolçar a NB, aleshores el PP i els menys pronacionalisme vasc els atacaran per totes bandes acusant-los de voler "trencar Espanya". I això és collonut! Han de prendre una decisió, s'han de mullar i en poden sortir malparats. S'ho pensaran dues vegades abans de moure fitxa.
A més, imaginem que es proposa fer un referèndum per decidir si el vot s'ha de convertir en un deure obligatori de tot ciutadà amb capacitat per votar, com passa a altres païssos europeus. Si les coses segueixen com fins ara, aleshores resultarà que un escàs 40% de la població decidirà per la resta i com que són els que sempre van a votar, potser surt el SI i el 60% que no ha anat a votar de sobte es trobarà que li han fet una putada. Seria d'allò més còmic. Però vaja, que continuo pensant que això no passarà perquè els polítics no en tenen cap ganes de que el 100% vagi a les urnes.
Jo, personalment, no vull que altres decideixin per mi. No vull que dos grups de pressió o lobbies rebin totes les atencions per part dels polítics. Menys "cacerolades" per sortir a les notícies (no foten ni cas) i més votar quan toca i manifestar-se quan és necessari.
Entrades
2 comentaris:
deixa'm quan acabi d'estudiaar political economy que comenti aquest missatge... estic d'acord amb tu.
Ja hi ha paisos que tenen vot obligatori, d'altra banda, estaria be que es pogues votar per internet, no? encara que segur queper a que aixo passi, encara falta molt per temes de seguretat...
un dels models que tracto es exactament aquest, amb la major abstrencio, i amb un conjunt de votants que son "partizans", elss partits es mes facils que fagin el que els grups d'interes els hi demanen... encara que crec, de debo, que d'aqui poc sortira un nou partit politic (com a minim a Catalunya) que agafara bona part de l'electorat mes passota
Uhm, els del CUP han obtingut uns quants vots i no tenen ni molt menys representació, però clar amb pocs que votin ja són notícia.
Si ha de sortir un nou partit, espero que tingui més discurs que Ciutadans i que no sigui xenòfob com la PxC.
El vot per internet...buf, buf...si la gent, com a mínim a Espanya, no es refia massa de comprar per internet, no sé jo si voldran votar-hi. La percepció que es té és d'inseguretat. Ara que, per altra banda jo no conec a ningú que vagi a votar i després estigui controlant en tot moment el recorregut de la seva papereta electoral fins que el seu vot és comptabilitzat.
Publica un comentari a l'entrada