Ahir estava veient la cursa en directe i en un moment vaig notar que la sang no em circulava. Va ser una sensació similar a la que vaig tenir quan vaig veure els avions xocant contre les Twin Towers aquell maleït 11-S que mai oblidaré.
I suposo que com tothom m'he alegrat de saber que aquest home, Kubica, va salvar la pell.
Llàstima que aleshores, aquest altre no va poder fer-hi res.
Oi que no sembla un xoc molt diferent? El primer impacte és igualment brutal. Suposo que gràcies a la fatalitat de Senna i la conscienciació i inversions que això va suposar, ahir Kubica va salvar la pell.
dilluns, 11 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo no vaig veure la carrera, però avui he vist les imatges i, bé, ja sabia que no havia estat res greu. És espectacular com alguns altres exemples que hi ha hagut els últims anys, però els F1 han demostrat que efectivament són molt segurs. La mort de l'ídol i tricampió mundial que era Ayrton va significar un abans i un després en la conscienciació per la seguretat.
Des d'aquell fatídic Gran Premi (que també va acabar amb la vida de Ratzenberger), els accidents "espectaculars" s'han reduït notablement (seguretat activa) i no hi ha hagut cap pilot mort més (seguretat passiva). La qual cosa vol dir que amb diners l'espècie humana és capaç de tot. La millor notícia és que aquests avenços algun dia acaben arribant als cotxes de sèrie, que també han millorat notablement la seva seguretat, la qual cosa lamentablement encara no es nota massa en les estadístiques del nostre país degut a les imprudències i negligències (encara la majoria de morts no duien el cinturó) de molts conductors. I és que encara queda perquè els cotxes de carrer siguin com els F1...
Esperava el teu remat professional! jeje
Si, del pobre Ratzenberg ningú se n'enrecorda...De fet jo ho vaig veure quan vaig entrar a la wikipedia tot buscant info. del mític Senna.
També em va semblar curiós allò de les cançons que la Tina Turner li va dedicar.
Publica un comentari a l'entrada