Guitar Hero…una addicció amb ritme

Per a disgust de veïns i companys de pis, estic absolutament enganxat al Guitar Hero. Segur que ja sabeu de què va el joc. La mecànica és ben simple: Guitarra de plàstic en mà, tens 5 botons per pitjar amb la mà esquerra i una mena de palanqueta on, amb la mà dreta, “toques” la nota marcada prèviament amb la mà esquerra. Es tracta de seguir el ritme i anar clavant les notes que van baixant per la pantalla.

Òbviament és molt més senzilla la teoria que la pràctica, perquè les cançons, majoritàriament rockeres, són cada vegada més complicades i et pots tornar boig.

Però per què un joc com aquest és tan addictiu? Per què quan vas a dormir veus les notes que cauen...Molts som els que hem experimentat l’efecte “Tetris”.

Doncs llegint sobre el tema, resulta que la culpa és del nostre cervell. Sí, en efecte, el nostre cervell s’enganxa a jocs com el Tetris o el Guitar Hero perquè posen a prova la seva habilitat per aprendre, per reaccionar cada vegada més i més ràpid i, amb el temps, aconseguir donar una resposta correcta a un estímul (una nota, una fitxa amb forma de T que cau a tota pastilla), que una setmana abans hauria errat. Quan es juga a aquests jocs es creen noves connexions neuronals. Si bé pot estar més discutit si el nostre cervell crea noves neurones passada l’etapa adolescent, que cada vegada sembla que sí, el que no té cap discussió és que es creen noves connexions...noves vies de transmissió de dades (impulsos elèctrics i químics). A més connexions, més velocitat de resposta...

I finalment, en el cim de la mecanització de les accions, tenim el cerebel. Oh, quan aconsegueixes fer una cosa aparentment complicada sense esforç (per exemple un cirurgia operant a través d’una pantalla de televisió o un astronauta que fa servir un braç mecànic de metres de longitud a l’espai amb tota naturalitat) és que aquestes accions, a base de pràctica continua, es fan a un nivell gairebé inconscient...des del cerebel.

Així doncs, el meu objectiu ociós és arribar en breu a un nivell tal de domini del Guitar Hero que pugui tocar les meves cançons preferides sense ni mirar la pantalla. Com aquest nano!