La deliciosa rutina

La tortuosa sèrie “Independitzar-se és bonic” (efectivament, cada vegada li el títol és diferent) està cada vegada més dominada i ja podem començar a parlar d’una certa rutina que, no ens enganyem, era més que esperada.

Sembla mentida, estem a març i personalment m’han passat un munt de coses des de les campanades de la nit del 31. Algunes són bones o molt bones, com la recent operació de la miopia (dimarts toca revisió, espero que tot estigui okl), o com l’experiència també molt positiva de viure amb companys de pis. D’altres són més tristes, però estem en procés de recuperació (chicas estoy libre :)). No és la primera ni serà la darrera (suposo) vegada que em passi això. Com diria Earl, es el karma (l’hauré de netejar una mica).

I sense adonar-me gairebé, ja ha passat gairebé un trimestre d’aquest 2008 de moment molt intens. És per això que dedicar un diumenge a llegir, veure bàsquet, planxar i fer una partida amb la Wii no em sembla un mal plan.

Aaaaah, quina tranquilitat...