Moltes vegades, quan vas a comprar algun aparell d’aquest estil a un li agrada poder llegir alguna opinió d’usuaris. Sempre et queda el dubte, però, de si les valoracions més favorables les ha fet el senyor fabricant o què... De totes maneres no importa molt perquè ja se sap que el risc = 0 no existeix.
Però ja que hi som aprofitem per fer una ràpida valoració del producte.
El primer que crida l’atenció és el ja conegut disseny no només del Touch sinó dels Ipod en general. Increïblement prim i amb un tros de pantalla que realment et convida a tocar i tocar.
Quan entres, el menú es presenta en forma d’icones que permeten una navegació totalment intuïtiva. Ja ho saben i per això el manual d’instruccions és mínim. Tens navegador d’internet, accés al mail, previsió meteorològica, googlemaps, youtube i els més convecionals rellotge, calendari i bloc de notes. Ah! I música, vídeo i fotos, és clar. Per la connexió a internet en principi només necessites tenir un accés Wi-Fi, tot i que jo no he aconseguit connectar-m’hi sense desactivar la seguretat de la xarxa...la qual cosa no em fa cap gràcia i no sé si té a veure que l’aparell sigui comprat als USA. Això sí, quan t’hi connectes va perfecte. Pots veure les pàgines web en vertical o horitzontal girant l’aparell, fer zoom, veure les pàgines obertes, etc.
El vídeo també es veu molt i molt bé. Ideal per als llargs desplaçaments matutins en bus per anar a la feina (m’estic acabant Dexter a base de viatges). Això sí, només he aconseguit reproduir mpeg-4, el format del quicktime, però no passa res perquè hi ha tot tipus de convertidors de format .avi (el més freqüent) a mpeg-4. Tot i que demanen el seu temps (una hora de metratge equival a 1:30 de conversió, depenent de la qualitat final, clar)
I finalment la música. Classificada per album, artista, per gènere, podcasts... cap novetat respecte a d’altres Ipods. El que canvia més és la forma de presentar les portades. Aprofitant les dimensions generoses de la pantalla et pots posar allà una il•lustració addient a cada àlbum, cançó, artista que es veurà amb una definició molt bona. A més, un cop més girant l’Ipod, pots veure els àlbums com es mostren al mateix Itunes.
En definitiva, un gadget que a part de ser estèticament deliciós aconsegueix complir amb les expectatives que tenia, bàsicament amenitzar-me els desplaçaments urbans com he escrit abans, sense haver de carregar llibres totxo (que també). Segurament només el supera el seu germanastre Ipod Phone. L’únic però és el preu...a Europa!
Una altra valoració aquí.
Entrades
1 comentari:
No era vostè el què deia que l'ipod no porta la felicitat? xD (frase treta de context, no cal que contestis :))
Ja me l'ensenyaràs quan baixi a bcn, té molt bona pinta. Jo de moment crec que tiraré un temps més amb el meu ipod nano, més que res perquè de moment només utilitzaria la música, que com dius, tampoc aporta grans novetats.
Publica un comentari a l'entrada